'El somni de Tàrraco', de Xulio Ricardo Trigo

Aquí us deixo l'article publicat el passat 26 d'octubre al Més Tarragona sobre la publicació de la novel·la El somni de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo. Aquesta història d'intrigues, amor i assassinats té la ciutat de Tàrraco com a escenari principal, amb Ilerda (Lleida) i Ausa (Vic) com a escenaris secundaris. Com a comentari personal, us diré que és una novel·la que es llegeix molt bé i en la que l'acció va in crescendo pàgina rera pàgina. Molt recomanable la seva lectura. Si voleu conèixer més coses sobre l'obra podeu visitar el web de El somni de Tàrraco. Per saber una mica més sobre l'autor, podeu anar a El violinista celest, el bloc que l'escriptor manté des de fa cinc anys.

LA TÀRRACO D'OCTAVI AUGUST

Entre els anys 27 i el 25 aC, l’emperador Octavi August va residir a Tàrraco, des d’on va dirigir la conquesta de càntabres i asturs, convertint la ciutat mediterrània en la capital del món. En aquest temps es desenvolupa El somni de Tàrraco, la darrera novel·la de Xulio Ricardo Trigo, escriptor d’origen gallec i resident a Tarragona des de fa quatre anys.

L’autor explica que «aquesta és una novel·la d’intriga, amb una història d’amor i un assassinat entremig, que té com a fil conductor la producció d’oli d’oliva». A banda d’aquesta trama principal, Trigo comenta que «també s’hi pot veure l’evolució de la ciutat, gràcies a la presència de l’emperador. Així, podríem dir que El somni de Tàrraco és el somni que va tenir Octavi August de convertir-la en una petita Roma». Una de les característiques principals d’aquesta història, segons assenyala l’autor, és que «hi ha una dotzena de personatges principals i tots giren al voltant d’August que, cal destacar, és una presència poderosa i distant a la novel·la».

La idea

Xulio Ricardo Trigo, resident des de fa quatre anys al barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau, comenta que la idea d’escriure una història ambientada a Tàrraco «va sorgir un dia que estava a la meva terrassa escrivint i vaig fixar-me que des de casa es veien les muralles, llavors vaig pensar per què no feia una novel·la sobre la ciutat que tan bé m’ha acollit. I aquí va començar la història».

La feina més complicada de Trigo ha estat la documentació, ja que, segons explica, «aquesta època no està gaire estudiada i ha estat difícil trobar material». L’escriptor creu que «hauria estat més fàcil ambientar-la al segle II, però per mi també ha estat un repte». Sobre la ciutat del segle I aC, assenyala que «el port tenia molta importància i la ciutat s’articulava al seu voltant».

Gran aposta d'Edicions 62

El somni de Tàrraco, que va sortir a la venda el passat 27 d'octubre, és la gran aposta d’Edicions 62 per aquesta tardor. Tot i que l’editorial no ha fet públiques les xifres, la tirada serà important i la traducció castellana veurà la llum en els propers mesos.

Aquesta és la segona novel·la històrica de Xulio R. Trigo. La primera, Els secrets de la reina, va tenir un gran èxit i acaba d’editar-se en format butxaca en la col·leció La Butxaca, del Grup 62. Segons va confessar el propi Trigo, la seva propera obra, encara en estat embrionari, «possiblement també serà una novel·la històrica».

Enginyeria financera

Molts cops hem sentit a parlar del concepte enginyeria financera i la gran majoria de vegades ens quedava molt lluny, almenys aquí a Tarragona. Però aquesta setmana tenim ben a prop un exemple ben clar: els comptes del Nàstic.

La SAE grana ha presentat a l'Ajuntament el balanç de la temporada 2008/2009 amb unes pèrdues de 560.000 euros. Però cal ressenyar que en aquest resultat comptable, des de l'1 de juny de 2008 al 30 de juny de 2009, s'ha inclós el traspàs de Pape Diop al Ràcing per una quantitat d'1,5 milions d'euros. Aquest és un fet bastant curiós perquè el fitxatge del senegalès pels cantabres va produir-se el 24 de juliol, és a dir, 24 dies després del tancament dels comptes.

Segons la SAE del Nàstic el fitxatge va fer-se el 30 de juny (diuen que ho tenen documentat), encara que cal dir que el Ràcing no va interesar-se per Diop fins que Abel Aguilar, el jugador que pretenien, va marxar al Saragossa (22-23 de juliol). Cal afegir que, el jugador va estar molt a prop d'Osasuna, però la baixa oferta navarresa va frenar l'operació, i que el migcampista va iniciar la pretemporada amb el Nàstic el 21 de juliol. Si el traspàs estava fet el 30 de juny, per què arriscar-se a un possible lesió que desfès el negoci?

Així, els arguments del Nàstic no tenen gaire solidesa. Però aquí entra l'enginyeria financera, s'inclou el traspàs de Diop en l'exercici 2008/2009 i les pèrdues queden en 560.000 euros. Fent números, sense aquest milió i mig, la xifra seria de 2.060.000 euros negatius.

Aquest és un clar exemple del que se'n diu enginyeria financera.

Els petits canvis són poderosos

Tot i que ja n'era conscient, avui he comprovat que en un any he actualitzat quatre vegades. Molt i molt poc la veritat. Avui he fet un canvi en la plantilla, perquè el color verd fosc d'abans no m'agradava gaire i la veritat que el blau m'agrada més com queda, aquí al bloc, eh! No malpenseu! També he actualitzat alguns enllaços que ja no estaven operatius i n'he afegit alguns altres, encara que aniré afegint-ne de forma gradual. Així, amb aquest primer pas, a partir d'ara intentaré penjar coses noves de forma més regular per tal de tornar-li una mica la vida al bloc.

Com deia el Capità Enciam: "Els petits canvis són poderosos"

Y la voz de Andrés Montes se apagó...

La pasada noche ha muerto el periodista deportivo Andrés Montes, de 53 años y que hasta finales de septiembre formó parte de la Sexta, siendo el Europeo de Polonia en el que España se hizo con la medalla de oro su última retransmisión deportiva.

Montes, hijo de padre gallego y madre cubana, se dio a conocer al gran público haciendo pareja con Antoni Daimiel en las transmisiones de la NBA de Canal Plus, creando toda una jerga conocida por todos los aficionados. Expresiones como "Pincho de merluza", "ratatatatata" o "jugón" son parte del legado que deja Andrés Montes. Pero su muerte la pasada noche impedirá que volvamos a escuchar una voz que se ha apagado para siempre, aunque quedará en el recuerdo.

Tengo que decir que como locutor de futbol en la Sexta los últimos años no me ha gustado para nada, pero como locutor de baloncesto y de NBA, el mejor que he conocido, sobretodo formando pareja con el también grande Antoni Daimiel. Como decía Montes "La vida puede ser maravillosa", aunque hace unas horas te haya jugado una mala pasada. Descanse en paz.

El CBT a l'Adecco Or i l'ADT a Plata

Després d'un mes de negociacions entre Ajuntament, ADT i CBT, l'acord que es pretenia no es va concretar i ambdós equips continuaran els seus projectes de manera independent. Els de Torreforta, després de diversos dubtes, van inscriure's en l'Adecco Plata, la categoria que els corresponia esportivament. Per la seva banda, els blaus s'han vist afavorits per les diverses renúncies a l'Adecco Or i s'han inscrit en la segona categoria del bàsquet estatal.

Sobre les converses per coordinar les estructures d'ambdós clubs, ADT va apostar des del primer moment per la creació d'un nou equip professional a la ciutat per tal d'unir esforços i situar el bàsquet tarragoní el més amunt possible. CBT va refusar aquesta opció de ple. Així, s'obrí un nou escenari en el qual els de Torreforta feien un pas enrere per sortir en lliga EBA, deixant els blaus com a únic projecte professional. A canvi de la renúncia, l'ADT va demanar gestionar de forma professional el bàsquet base de la ciutat, especialment els equips preferents, per tal de potenciar la formació dels jugadors de casa. Els del Serrallo van acceptar la petició però amb la condició que es comptés amb la seva estructura tècnica, demanda que no va ser acceptada pels del barri de Ponent. CBT, en un comunitat, va explicar que no s'havia arribat a un acord per "causes alines" a ells, acusant de manera indirecta l'ADT.

Ara ambdós equips han d'esperar a dimarts, quan la comissió delegada de la FEB confirmarà les seves inscripcions en categoria professional.

Un exACB a l'ADT Tarragona

El passat divendres es va tancar el mercat de fitxatges de les lligues LEB. Sobre la botzina, l'ADT Tarragona va tancar el fitxatge del base Jon Santamaría, que arriba procedent del Melilla de LEB Or i que compta amb experiència a la lliga ACB, sent un habitual a les lligues LEB Or i Plata les últimes temporades.

L'arribada d'un jugador d'aquest nivell és senyal que el club tarragoní ja té un nom dins el panorama basquetbolístic nacional, un fet inimaginable fa uns pocs quan l'equip encara jugava a Copa Catalunya. Quan es va ascendir a Lliga EBA van començar a arribar a jugadors provincials amb experiència en categories superiors com Marcé, Paricio o el gran Natxo Farré.

Amb el salt a LEB Bronze els jugadors d'aquí van començar a desaparéixer, alhora que arribaven jugadors importants de Lliga EBA i alguns estrangers de rendiment més que discutible. Aquest és un procés inevitable i el fet d'anar pujant de categoria fa que els jugadors de la casa siguin cada cop menys i a dia d'avui a la primera plantilla només hi ha Ramon Jové com a representant de la demarcació, tot i que amb un paper anecdòtic. Aquesta falta de representació pàtria s'ha compensat, en part, amb l'arribada de jugadors espectaculars com Mortellaro, Bain i, sobretot, Stribling.

Entrevista a David Navas (publicada dimarts al Més Tarragona)

–L’any passat va estar sis mesos a Holanda i enguany a Alemanya. Suposo que dues grans experiències, no?
–Sí, la veritat que sí. Poder sortir fora del país a treballar o estudiar és una gran experiència perquè coneixes gent nova, coneixes una nova cultura i, per sobre de tot, un nou idioma.
–Per què va triar venir a Alemanya?
–Doncs em venia de gust continuar la meva formació fora d’Espanya i a Alemanya vaig trobar el que buscava. A més era un país i una llengua que tenia ganes d’aprendre i en sortir l’oportunitat no m’ho vaig pensar.
–I com no podia ser d’una altra manera, amb el bàsquet molt present, no?
–Sí, el bàsquet sempre hi estarà. A Holanda ja vaig jugar en un equip els sis mesos que vaig estar-hi. En arribar a Alemanya el primer que vaig fer va ser buscar equip i a les dues setmanes vaig trobar un equip a prop de casa, el Rastatt, a 20 quilòmetres de Rheinmünster, que és on jo visc. Vaig començar només a entrenar, però l’entrenador va interesar-se en què jugués i ara ja he jugat tres partits.
–De la LEB Bronze al bàsquet alemany. Com li va en l’aspecte esportiu? I amb els companys ja s’hi enten?
–Les coses van molt bé. Hem jugat cinc partits i els hem guanyat tots cinc. És un bon equip, amb gent jove amb ganes de fer coses importants. Tots es dirigeixen a mí en anglès i ens entenem; el pitjor són les xerrades d’abans del partit que són en alemany.
–Ha jugat tres partits i ja sembla el líder de l’equip (23, 12 i 27 punts). Hi ha molta diferència entre l’ADT Tarragona, el seu equip la passada temporada, i el Rastatt? –La veritat que sí que hi ha diferència, sobretot a nivell físic i en la manera d’entendre el bàsquet. L’equip en el que estic té un nivell que vindria a ser un 1a Catalana a Catalunya. Però jo tampoc buscava un equip de molt nivell, només un on pogués difrutar i fer amics.
–Segueix l’actualitat i els resultats de l’ADT des de la distància?
–Sí. M’agrada saber com va l’equip a través del web del club i el de la federació. Les coses no van començar gaire bé amb tres derrotes consecutives, però hi ha un bon equip i els resultats estan començant a arribar.
–Fins quan s’hi estarà a Alemanya? I després, tornarà a l’ADT o és una etapa tancada?
–Doncs en principi estaré a terres alemanyes fins el mes de juliol de 2009. Una vegada torni a Tarragona m’encantaria jugar a l’ADT, perquè és l’equip on m’he format des de ben petit. Però mai se sap perquè la vida dóna moltes voltes. Però una cosa sí que tinc clara, continuaré jugant a bàsquet.